Mark Shuttleworth fixa el model de desenvolupament de Linux en Apple

El fundador i líder de Canonical (l'empresa que proporciona suport tècnic a Ubuntu) dóna a conèixer la seva visió del que ha de ser el futur de GNU/Linux a la conferència OSCON de Portland, situant a Apple com el model a seguir i insistint en la interoperativitat amb Windows.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) - En el marc de la trobada OSCON (O'Reilly Open Source Convention, celebrada per l'editorial especialitzada en temes tecnològics), Mark Shuttleworth ha donat una conferència en la qual ha expressat el seu punt de vista sobre el camí que ha de seguir el programari lliure en general i GNU/Linux en particular durant els propers anys, principalment en el terreny dels desktops. I és que tot i el gran creixement que està experimentant el sistema operatiu del pingüí a nivell mundial, el seu nombre d'instal·lacions encara no és excessivament significatiu en els escriptoris (especialment en els domèstics) per fer ombra al Windows de Microsoft o a l'OS X d'Apple, una situació que dista molt de la que experimenta en els servidors, un camp en el qual Linux gaudeix d'un gran èxit.

En unes declaracions de les quals se'n fa ressò InfoWorld, Shuttleworth posa en dubte l'actual model de desenvolupament econòmic del programari lliure, adduint que el model seguit d'ingressos per publicitat pot ser vàlid per a certes eines en línia com els cercadors, però no donarà prou com per a permetre aspirar a més. El fundador d'Ubuntu es va mostrar convençut que el futur per al finançament dels projectes de programari lliure passa pel cobrament de serveis, no entrant a especificar quin tipus d'ells encara que es sobreentén que serien els de suport i serveis en línia, seguint el model que aplica Canonical.

Shuttleworth també va fixar un nou objectiu per a la comunitat: fer el mateix que ha dut a terme Apple en els ordinadors desktop i en els dispositius mòbils. Es sobreentén que es va referir a la facilitat amb la què els Apple Mac i els iPod's/iPhone es fan anar. Per dur a terme una tasca semblant a la què ha fet Apple cal comptar amb recursos econòmics, i aquests vénen donats pels serveis esmentats anteriorment.

Sobre aquest apartat, un dels assistents a la xerrada de Shuttleworth es va mostrar convençut (i ho va dir en públic) que un model com el d'Apple en una comunitat tan diversa com la dels projectes de programari lliure estava abocada al fracàs pels diferents punts de vista que poden tenir els integrants d'un mateix projecte/comunitat, però Shuttleworth es va mostrar convençut que en la forma adequada és possible.

L'empresari sud-africà va insistir especialment en el terreny dels dispositius mòbils, en el que va donar a entendre que a Linux li faltava posar un peu amb més seguretat. Recordem que recentment Canonical va llançar Ubuntu Netbook Remix, una versió de la seva famosa distribució GNU/Linux dirigida a la nova generació de màquines ultraportables.

Finalment, Shuttleworth es va mostrar convençut que el camí a recórrer per al triomf definitiu de Linux passa per ser interoperable amb Windows, en una mostra de pragmatisme informàtic.

Comptar el número de línies d'un arxiu

Per a conèixer el número de línies que te un arxiu, emprarem la comanda wc, que imprimeix el número de línies, paraules i bytes d'un arxiu.

En el nostre cas emprarem l'opció -l per a comptar línies.

wc -l /etc/apache2/apache2.conf
395 /etc/apache2/apache2.conf


Si volem recuperar únicament el número de línies per a gestionar-ho des d'un script, emprarem una tècnica de força bruta:

cat /etc/apache2/apache2.conf | wc -l
395

Bill Gates es jubila

El fundador de la companyia de Redmond ha estat i és tota una icona en el món de la informàtica moderna.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) - Geni avançat al seu temps per a uns, dimoni amb ànsies de poder per a d'altres, el més gran filantrop del món o un arribista que no ha dubtat en mentir i manipular per tal de monopolitzar el sector informàtic. Bill Gates pertany sense cap mena de dubte a aquesta mena d'homes que passen per la vida per a fer més que el comú dels mortals, per gravar el seu nom en la història de la humanitat amb lletres de foc.

Ja fa dos anys que va anunciar que es jubilaria, seguint el costum nord-americà de retirar-se aviat si s'ha tingut èxit en el terreny empresarial per gaudir plenament d'allò que s'ha aconseguit, però pocs se n'havien (ens n'havíem) fet a la idea.

Repassant una biografia

Si abordéssim aleatòriament pel carrer a un centenar de persones i els preguntéssim el nom propi que més els sona del món de la informàtica, probablement la resposta "Bill Gates" s'escoltaria en més del 90% de les ocasions. I, realment, per bé o per mal, el fundador i president de Microsoft ha estat juntament amb Steve Jobs, la seva pròpia empresa i Apple, una de les cares visibles i reconeixibles del sector. I també, segons algunes llistes i la "vox populi", la fortuna més gran del món.

William Henry Gates tercer va néixer el 28 d'octubre de 1955 a Seattle, estat de Washington (no confondre amb la capital del país, que es troba geogràficament a la banda oposada), al nord-oest del país. De família acomodada, a la primerenca edat de tretze anys es desperta en ell l'interès per la informàtica per mitjà de l'ordinador de la seva escola, al qual hi té accés per programar.

A partir d'aquesta època, ell i el seu amic Paul Allen (amb qui més endavant cofundaria Microsoft) comencen a interessar-se cada dia més pel món de la informàtica en general i el de la programació en particular, realitzant petites feines per a diverses companyies, el que marcarà les seves vides de tal forma que Gates deixarà de banda el destí professional que la seva família li tenia reservat (l'advocacia) per ingressar a Harvard estudiant informàtica juntament del seu amic Paul Allen. Serà allà on coneixerà a Steve Ballmer, tot i que no acabarà els seus estudis per embarcar-se en una nova aventura: la fundació d'una empresa de programari anomenada Microsoft.

Sense cap mena de dubte, una de les fites històriques no només en la trajectòria personal de Gates o en la de la seva companyia, sinó en tota la història de la informàtica, fou el moment en el qual va signar contracte amb IBM per proporcionar a aquesta companyia el sistema operatiu amb el qual haurien de funcionar els seus ordinadors PC.

En no considerar el programari com un negoci viable, IBM va signar un contracte que deixava les mans lliures a la jove companyia de Gates i Allen per imposar el model de llicència dels programes que creguessin convenient, així com a vendre tant el sistema operatiu com les aplicacions a terceres parts. En tenir la patent del PC una sèrie d'errades que permetien la còpia del maquinari, fabricants com Compaq van poder crear clònics que funcionaven a nivell de maquinari exactament igual que la màquina d'IBM, però als quals els mancava una peça imprescindible per ser compatibles amb el sistema microinformàtic de Big Blue (sobrenom "afectuós" que rep IBM): el programari.

En posseir Microsoft tots els drets sobre el sistema operatiu, les companyies fabricants de PC's clònics no van tenir més remei que entendre's amb la jove companyia, que va posar d'aquesta manera els fonaments per al domini gairebé absolut que posseeix a dia d'avui en el món de la informàtica i que es va reforçar a partir de l'aparició del Windows 95, sistema amb el qual pràcticament va eliminar a la resta de competidors amb dues excepcions: d'una banda Apple, que ha continuat ancorada a una quota de mercat reduïda però fidel, i per una altra a GNU/Linux, el sistema operatiu lliure del qual diverses vegades Gates n'ha parlat despectivament.

Tornant al personatge, molta gent desconeix que està casat des del 1994 amb Melinda Gates, una antiga directiva de Microsoft amb la qual té tres fills. El seu principal centre d'interès ara que es jubila seran les seves activitats filantròpiques, que canalitza a través de la Fundació Bill&Melinda Gates. El fundador de Microsoft està considerat com un dels principals filantrops del món.

El llegat que ens deixa Bill Gates és difícil de sospesar de forma objectiva, ja que la seva persona desperta sentiments contradictoris, admiració i odi a parts iguals de la mateixa manera que la companyia que va ajudar a crear i a fer pujar i als productes que aquesta ha anat llançant al mercat. Un ésser humà, al cap i a la fi, al qual ha tocat estar en el lloc i el moment adequats i moure's de la forma encertada per a què el seu nom passi a la història amb lletres pròpies.

I amb tot, apostaria (i no sóc gens donat a fer-ho) que William Henry Gates tercer no es jubilarà del tot, que va continuarà influint sobre Microsoft d'alguna manera, més o menys important, més o menys visible. No debades, ens agradi o no, la informàtica moderna ha estat tallada i modelada en gran part segons les seves idees.

Moment delicat

Potser el moment escollit per Bill Gates per deixar les seves funcions sigui delicat: la companyia ha fracassat en el seu intent d'adquisició de Yahoo!, Windows Vista també està fracassant en un mercat que ja ha començat el compte enrere per al Windows 7, les investigacions per presumptes pràctiques monopolístiques continuen sortint, i Google li està guanyant el pols en els serveis d'Internet, barrant-li el pas en el que es preveu serà el futur de les aplicacions informàtiques. Uns pocs núvols en un cel blau i calmat, però tots sabem que quan es veu tempesta a l'horitzó, val més estar preparats i dur un paraigua...

Efecte Dock amb jQuery

Amb el plugin d'Interface per a jQuery anomenat Fisheye, podem aconseguir ràpidament l'efecte Dock d'escriptori tant de moda en entorns Mac.


Podeu veure'l en funcionament en aquest lloc web de registre de dominis:
http://domini.net/